Un parell de setmanes d’entrenaments i posarem fi a la temporada 2008/2009. Després del partit amistós disputat ahir a la pista del C.B. Montpedrós, força interessant per l’alçada de la temporada en la que ens trobem i que, amb alegria i diversió, vam saldar amb un resultat a favor nostre de 46-56, és moment de fer un balanç de la temporada que deixem enrere.
El dia 5 d’octubre iniciàvem la competició amb molt bon peu, i el 26 d’abril la tancàvem de la mateixa manera; ambdós dies amb un bon treball, concentració, actitud i victòria davant de rivals d’entitat. Però no tota la temporada ha estat igual:
Ens hem mostrat com un equip força irregular, capaç d’oferir la seva millor cara i, tot seguit, mostrant-nos totalment desdibuixades a la pista.
Si bé durant la primera volta només érem capaces d’aconseguir 5 victòries (d’11 partits), a la segona seríem capaces de millorar els registres sumant-ne un total de 13 i acabant sisenes, perdent únicament contra els tres primers classificats (d’on sortirien els dos equips finalistes de la fase final de la competició; C.B. Manyanet les Corts campió imbatut del campionat). Cal recordar, però, una relliscada important contra un equip al que havíem guanyat sense dificultats durant la primera volta.
No obstant, deixant de banda els resultats, penso que, per moments, hem arribat a aconseguir ser un EQUIP. Només quan ho hem demostrat, hem estat capaces d’oferir el millor de nosaltres mateixes, sacrificant-nos en benefici del grup, ajudant-nos, animant-nos i sentint-nos UN. Pista, banqueta i grades (gràcies a tots pel vostre suport, no sempre l’hem merescut) han mirat sempre en la mateixa direcció, i això ha estat molt important per poder-nos aixecar després de moments complicats.
No em vull allargar més, només dir que ha estat un plaer treballar amb aquest grup humà, que espero que la propera temporada sigui capaç de demostrar tot el seu potencial. Els partits es guanyen amb treball, constància, intensitat, concentració, actitud, paciència, confiança, cap i cor, no ho oblideu. La qualitat és important, però no sempre marca la diferència.
El dia 5 d’octubre iniciàvem la competició amb molt bon peu, i el 26 d’abril la tancàvem de la mateixa manera; ambdós dies amb un bon treball, concentració, actitud i victòria davant de rivals d’entitat. Però no tota la temporada ha estat igual:
Ens hem mostrat com un equip força irregular, capaç d’oferir la seva millor cara i, tot seguit, mostrant-nos totalment desdibuixades a la pista.
Si bé durant la primera volta només érem capaces d’aconseguir 5 victòries (d’11 partits), a la segona seríem capaces de millorar els registres sumant-ne un total de 13 i acabant sisenes, perdent únicament contra els tres primers classificats (d’on sortirien els dos equips finalistes de la fase final de la competició; C.B. Manyanet les Corts campió imbatut del campionat). Cal recordar, però, una relliscada important contra un equip al que havíem guanyat sense dificultats durant la primera volta.
No obstant, deixant de banda els resultats, penso que, per moments, hem arribat a aconseguir ser un EQUIP. Només quan ho hem demostrat, hem estat capaces d’oferir el millor de nosaltres mateixes, sacrificant-nos en benefici del grup, ajudant-nos, animant-nos i sentint-nos UN. Pista, banqueta i grades (gràcies a tots pel vostre suport, no sempre l’hem merescut) han mirat sempre en la mateixa direcció, i això ha estat molt important per poder-nos aixecar després de moments complicats.
No em vull allargar més, només dir que ha estat un plaer treballar amb aquest grup humà, que espero que la propera temporada sigui capaç de demostrar tot el seu potencial. Els partits es guanyen amb treball, constància, intensitat, concentració, actitud, paciència, confiança, cap i cor, no ho oblideu. La qualitat és important, però no sempre marca la diferència.
